Xarxa Ciclable Metropolitana de Barcelona

Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM)
2012

Definició de la Xarxa Ciclable Metropolitana de Barcelona i actuacions de millora en àmbit interurbà

En el marc de la implantació del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2007-2012, l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona va encarregar l’any 2011 una proposta de xarxa ciclable d’ámbit metropolità per a la mobilitat quotidiana.

Aquesta proposta es preveu que sigui una de les línies centrals del nou Pla Director de Mobilitat 2013-2018 la tramitació del qual es vol iniciar al 2013, i que espera comptar amb les aportacions dels ajuntaments i entitats rellevants del territori.

L’estudi realitzat per l’Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat i l’equip de VAIC Mobility, i dirigit pel Servei de Mobilitat de l’ATM, es marca 3 objectius de treball: 1) definir una Xarxa Ciclable Metropolitana, 2) realitzar un inventari de l’estat actual dels itineraris i identificar solucions per als trams interurbans on es requereix una actuació prioritària; i 3) definir una estratègia d’implementació de la xarxa.

Definició de la Xarxa Ciclable

La definició de la xarxa es basa en dues anàlisis complementàries. D’una banda es realitza una proposta d’eixos estructurants en base a la identificació i jerarquització de les relacions entre els principals pols d’atracció i generació de mobilitat, entre els que cal destacar els nuclis urbans, les estacions de transport públic i els polígons industrials, i amb la determinació d’oferir una solució de continuitat a nivell regional. I de l’altra, es realitza una anàlisi de demanda potencial associada a la mobilitat quotidiana existent a nivell intermunicipal.

Aquestes anàlisis es combinen per definir una xarxa bàsica de més de 550km, una xarxa secundària de 346 km, i una xarxa complementària de 163 km per donar continuitat i oferir noves oportunitats per a l’oci amb bicicleta i el cicloturisme, per tant, assolint una planificació de més de 1.000km d’itineraris a l’RMB.

Cada eix s’ha concretat sobre el terreny en base als instruments de planificació existents en àmbit local (uns 27 identificats en el moment de l’estudi), a propostes desenvolupades prèviament per algunes entitats del sector, a la informació disponible en les bases de dades de tracks més populars, i al treball de camp de l’equip consultor.

Inventari de l’estat actual de la xarxa bàsica

L’estudi defineix 15 tipologies de disseny dels itinetaris que classifica en 4 nivells de ciclabilitat, i les utilitza per a l’inventari dels 550 km de la xarxa bàsica, 261km dels quals transcorren per àmbit interurbà. Cal destacar que en tots els trams on actualment no existeix un vial o bé aquest no és practicable, s’ha analitzat un itinerari alternatiu que pogués ser senyalitzat provisionalment (Figura corresponent a inventari de xarxa bàsica a part del Vallès Occidental).

L’estudi identifica que un 38% de la xarxa bàsica proposada és ciclable, un 48% és practicable i únicament un 14% és no practicable o inexistent, el que representa un total de 43km en àmbit interurbà i 34km en àmbit urbà.

Estratègia d’implantació

Finalment l’estudi proposa una estratègia d’implantació basada en 7 etapes:

1.- Aprovació de la xarxa ciclable metropolitana en el marc d’instruments de planificació regional com el mateix Pla Director de Mobilitat de la RMB 2013-2018

2.- Realització d’un pla de senyalització d’orientació, preferentment basat en criteris de senyalització nodal

3.- Realització de l’inventari de la xarxa ciclable secundària

4.- Redacció i execució dels projectes dels trams identificats com a prioritaris

5.- Difondre l’estat de la xarxa a nivell públic a través de diferents canals

6.- Realitzar un seguiment participatiu i en temps real de l’estat de la xarxa ciclable

7.- Promoure el desenvolupament de serveis complementaris, especialment aquells orientats a millorar la intermodalitat